Breu introducció
La pasta conductora és el fonament per al desenvolupament de components electrònics i un material clau per a envasos, elèctrodes i la interconnexió. Es tracta d’un material funcional electrònic d’alta tecnologia que integra la metal·lúrgia, l’enginyeria química i la tecnologia electrònica, principalment utilitzada en diversos camps de la indústria electrònica com ara fabricar circuits integrats de pel·lícula gruixuda, components sensibles, condensadors, potenciòmetres, circuits integrats híbrids de pel·lícules gruixudes i tecnologia de muntatge superficial. Les pastes conductives inclouen dues grans categories: pastes conductores permeables a cremar i curar adhesius conductors (tintes conductives). La pasta conductora permeable a cremar s’utilitza principalment per als elèctrodes de components de ceràmica electrònica (com ara condensadors ceràmics, termistors, varistors, etc.) i l’envasament de dispositius electrònics, etc. La temperatura permeable a la cremada és generalment al voltant de 500-1000 grau. Els adhesius conductors de curació s’utilitzen principalment en els cables de circuits flexibles i envasos electrònics, etc. La temperatura de curació és al voltant de la temperatura ambient fins als 200 graus.
Composició
La pasta conductora sinteritzada és un tipus de pasta amb una aplicació àmplia i un gran consum a la indústria de l'electrònica. La seva composició consta principalment de tres parts: aglutinant inorgànic, farcit conductiu i portador orgànic en una determinada proporció. Els adhesius inorgànics, també coneguts com a pols de vidre, es fan generalment fosa i barrejant SiO2 i alguns òxids metàl·lics en una determinada proporció, i s’han d’apagar i aixafar abans de produir -se. Els farcits conductors es componen generalment de metalls preciosos com Ru, Pd, Au, Ag i metalls de base com Cu, Ni, Zn, AL, etc. Els metalls preciosos solen tenir una bona conductivitat elèctrica i no s’oxiden fàcilment. Els metalls base són més propensos a l’oxidació, de manera que solen tenir una pel·lícula d’òxid a la seva superfície.
Si s’afegeixen aquests metalls a la pasta conductora i s’integren a temperatures elevades, és més probable que s’oxidin, cosa que afectarà inevitablement la conductivitat de la pasta conductora. Tanmateix, si s’utilitzen una gran quantitat de metalls preciosos, el cost de producció del producte serà molt elevat. Els portadors orgànics són generalment polímers moleculars alts, que afecten la propietat d’anivellament de la purina. Una bona propietat d’anivellament significa que després del segellat, la purina serà densa i lliure de porus, i el seu rendiment elèctric serà relativament estable. Per contra, si la propietat d’anivellament de la purina és pobra, es produiran diversos defectes com els forats i les esquerdes després de la sinterització, donant lloc a un mal rendiment elèctric del sistema de segellat. Actualment, els portadors orgànics que s’utilitzen habitualment són generalment resina epoxi, alcohol de trementina, cel·lulosa d’etil, etc.
Mecanisme conductor
La purina conductora sinteritzada està composta principalment per aglutinants inorgànics, càrregues conductores, portadors orgànics i altres additius funcionals. Després de l’assecat a baixa temperatura i la sinterització d’alta temperatura, només hi ha aglutinants inorgànics i càrregues conductives a la purina.
L’enllaç inorgànic té un paper de connexió. Després de la sinterització i la refrigeració a alta temperatura, la purina conductora sinteritzada a alta temperatura s’encongeix, permetent que les partícules conductores entrin en contacte entre elles i condueixen així electricitat. De la mateixa manera, els adhesius conductors de llibres químics condueixen electricitat a causa de la contracció de polímers com la resina epoxi després de curar -se, fent que els càrregues conductors entrin en contacte entre ells. Tant si es tracta de pasta conductora sinteritzada com de adhesiu conductiu curat, no són conductors abans de la sinterització i la curació a alta temperatura.
El motiu principal és que les partícules conductores no entren en contacte entre elles i no es formen canals conductors. Només després de la infiltració o curació a alta temperatura es forma el canal conductor, així condueix electricitat.
Procés de preparació
El procés de preparació de la pasta conductora sinteritzada pren la pasta de plata com a exemple per il·lustrar el procés de preparació de la pasta. Primer, peseu la pols de plata i la pols de vidre segons la purina segons la fórmula. Després de barrejar a fons la pols de plata i la pols de vidre, afegiu -les al portador orgànic mentre remeneu. Això només dóna lloc a una pasta de plata conductora preliminar, ja que la distribució de cada component a la pasta no és prou uniforme i s’ha d’homogeneïtzar. És principalment homogeneïtzada i refinada per mètodes com el fresat de boles o la trituració de tres rotllos amb el llibre de productes químics, i després es guardarà. En la producció industrial, generalment està homogeneïtzada per mètodes com la trituració de tres rodes.
2. El procés de preparació de l’adhesiu conductor curat: després de pesar amb precisió el farcit conductor, la resina epoxi, l’agent de curació i alguns altres additius funcionals en una determinada proporció, barregeu i remeneu per homogeneïtzar el sistema. A continuació, proveu el rendiment i el paquet i emmagatzemeu -lo.
Paràmetres de rendiment principals
1. La conductivitat de la purina és un dels principals paràmetres de purins. Hi ha molts factors que afecten la conductivitat de la purina, incloent principalment el tipus de partícules conductores i l’enllaç corresponent, la quantitat de pols conductora, la mida de les partícules, la forma i el procés de sinterització\/curació de purins, que poden afectar la conductivitat de la purina.
2. La humectació de la pasta conductora La humectació de la pasta conductora es refereix a l’afinitat del líquid a la superfície sòlida. Cal examinar si la pasta conductora es pot estendre eficaçment sobre el substrat (alhora, també cal examinar si la pols de vidre es pot estendre eficaçment sobre el substrat quan es fongui durant la sinterització). La qualitat de la humectació és examinar la tensió superficial del vidre quan es fon. Una bona humectació és una condició per a una difusió efectiva, i aquesta condició també és un dels factors clau per completar amb èxit la connexió efectiva. La humectació examina principalment l'angle de contacte.
3. L’adhesió de purins conductors L’adhesió de purins conductors fa referència a la força de tracció que la purina pot suportar per una unitat. Les fonts d’adhesió inclouen principalment forces d’enllaç químic, forces intermoleculars, atracció electrostàtica interfacial i forces mecàniques.

